Preguntes freqüents

La resposta a les qüestions freqüents es dona basant-se en la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l'any 2006, entrà en vigor a Andorra l'11 de març de 2014, formant part, des de llavors, del nostre ordenament jurídic.

1. Què s'entén per discapacitat?
La Convenció de Nacions Unides dels drets de les persones amb discapacitat fa una definició social del concepte de discapacitat molt àmplia (gens explícita), que depèn del context i de les condicions socioeconòmiques i polítiques. Es reconeix que "la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres i actituds de l'entorn que eviten la seva participació plena i efectiva en la societat en peu d'igualtat amb la resta de persones", recollint el concepte social que Nacions Unides (OMS) promou des dels anys vuitanta. Aquest concepte "social" es concreta en l'article 1 de la CDPD (Convenció de NNUU sobre els drets de les persones amb discapacitat): "Les persones amb discapacitat inclouen les que tinguin deficiències físiques de llarga durada, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres."

2. Per què ja no hem de parlar d’“incapacitar” sinó de "donar suport"?
La “incapacitació” és un terme que hem de deixar enrere per obsolet, paternalista i distant de l’esperit i la lletra de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat del 13 de desembre de 2006, ratificada al Principat d’Andorra l’11 de març de 2014.

3. Què és el suport?
El suport sorgeix del procediment judicial on la persona presenta una modificació total de la capacitat en tots els àmbits personals. La Fundació té el paper de representar a la persona i d’oferir-li el millor benestar possible.

4. Què és el suport intermitent?
Aquest suport neix d’un procediment judicial de modificació parcial de la capacitat de la persona. La Fundació només actua en aspectes concrets, aquells que determini la sentència.

5. Què és el suport futur?
El suport futur és la relació prèvia que s’estableix entre la persona, la seva família i l’entitat. Aquesta relació ens permet conèixer la persona i com actua en un futur.

6.Quan puc ser atès per una entitat tutelar?
Les entitats tutelars intervenen en la vida de persones a partir del moment que disposen d’habilitació legal per fer-ho. És a dir, que un Jutge així ho hagi determinat, donada la falta de familiars, o que aquests no puguin, no vulguin o el Jutge decideixi que no convenen als interessos de la persona a qui es pretén donar suport.

7. La Fundació disposa de centres residencials?
No, La Fundació fa ús dels recursos residencials de la xarxa pública o privada o pisos amb suport.

8. On viuen les persones a qui la Fundació dona suport?
Les persones ateses per la Fundació han de viure en el lloc que més els convingui, segons les seves necessitats i possibilitats. L'autonomia personal, les necessitats d'atenció i suport, la capacitat d'interactuar amb altres..., així com les seves possibilitats patrimonials o econòmiques, són dades que el titular del suport ha de tenir en compte per tal de procurar que la persona resideixi en el lloc més convenient.

Si és possible mantenir una qualitat de vida digna en el mateix domicili, sol ser la millor opció. Però quan això no és possible, cal buscar altres opcions incloent els centres residencials de caràcter social o sanitari.

En la cerca del lloc de residència més adient volem, en la mesura que sigui possible, comptar amb la voluntat i les preferències de la persona, tot fomentant, mitjançant el suport adequat, el màxim grau d'autonomia, la vida independent i la plena inclusió en la comunitat.

9. Puc exercir dret a vot?
El fet d’haver-se decidit judicialment una tutela o curatela no significa que s’hagi privat del dret a sufragi.

10. Què passa amb els béns de la persona després de la seva mort?
La funció del titular de la institució tutelar s’extingeix amb la defunció de la persona a qui presta suport. L’última actuació és la de retre comptes finals davant del Batlle, detallant tots els ingressos i despeses del període i la relació de l’actiu i passiu resultant.

A partir d’aquí la Fundació deixa d’actuar i queda el patrimoni a disposició de les persones designades en testament, o dels seus hereus intestats, si no hagués atorgat testament.

11. Hereten el patrimoni de la persona protegida les entitats tutelars?
Les entitats tutelars administren i gestionen el patrimoni de la persona en vida (si la designació judicial o personal ho preveu) però no disposen de drets sobre aquest patrimoni. Ni en vida ni després de la defunció.

12. Quins són els principis de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides?
- El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones.
- La no-discriminació.
- La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat.
- El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes.
- La igualtat d’oportunitats.
- L’accessibilitat.
- La igualtat entre l’home i la dona.
- El respecte a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i al seu dret a preservar la seva identitat.

Si requeriu més informació, no dubteu en contactar amb nosaltres.